Tornar a la llibertat

Entrar a la presó és traumàtic, i de vegades també ho és sortir-ne. En Contreras va començar a atracar bancs als 15 anys, i als 19 ja estava pres. Fa 25 anys que està entre reixes. A la presó va començar a drogar-se, a la presó va perdre mitja orella d’una mossegada i a la presó va tenir el seu fill.

L’amor a la presó

Només hi ha dos presons mixtes a Catalunya: Brians 1 i Ponent, a Lleida. I en tos dos casos, homes i dones estan separats en mòduls diferents. Però, malgrat aquesta separació física, hi ha un autèntic tràfic de relacions, afavorit pel que s’anomena passar un “peta”. Això vol dir facilitar el nom d’amics o companys de cel·la de cara a començar una relació per carta.

Cel·les de càstig i droga

Si la presó és el lloc de càstig pels que es porten malament fora, què passa quan algú es porta malament dintre de la presó? Se l’envia a l’”especial”, un departament de màxima seguretat, on estan tancats els interns més perillosos i inadaptats. És la presó dintre de la presó. Tècnicament es coneix com el DERT, el Departament de Règim Tancat, i en l’argot com el “chupano”.

Óscar i Quico i la Model

“A mi, un jutge m’ha condemnat a morir en la presó.” És l’Óscar, que fa 18 anys que està tancat a la presó, i n’hi queden 17: “una perpètua”. Fa dos anys va sortir de permís i al cap de pocs dies va tornar a atracar quatre bancs a punta de pistola. Està tancat al mòdul 1 de Quatre Camins, on hi ha els presos amb condemnes més llargues i més conflictius, i que en l’argot es coneix com “el pou”.

Joves: de la Trinitat a la Roca

El Michael, el David i el Quique tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor la seva reinserció. Són tres històries plenes de frescor i espontaneïtat, perquè els joves s’expressen sense tabús. L’equip viu amb ells el repte de buidar la vella presó de la Trinitat i engegar el nou i modern centre de joves de la Roca del Vallès. “Este talego es más talego.”

Infermeria i geriàtric, l’altra presó

Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís està al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que ell controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l’estàndard. La infermeria del CP Ponent és un mòdul on han acabat confluint gent tan heterogènia com l’anomenat “assassí de la destral”, un jove de 18 anys que és el primer dia que és a la presó, un autista que parla sol pels passadissos, o un pagès que han fet fora de casa per problemes amb el veïnat.

Laia i Eva

Laia i Eva. O Neuras i Alma, els àlies que tenen quan intervenen a l’emissora de ràdio. Són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a la presó de dones de Wad-Ras per un delicte molt semblant. Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera molt eloqüent el que significa estar privat de llibertat.